CARRERS DE SITGES - 3. Passeig del Dr. Gaietà Benaprès

El passeig del Dr. Gaietà Benaprès pels volts del 1915 (A.T.V. (ED.) / Foto extreta del grup
de Facebook "Fotos antigues de Sitges)

El passeig del Doctor Gaietà Benaprès comunica la façana marítima amb la carretera que va de Sitges a Vilanova i la Geltrú, tot fent de divisòria entre el sector del Vinyet i el de Terramar.

Gaietà Benaprès fou un metge molt estimat que visqué a Sitges entre 1848 i 1907. Renuncià a un prometedor futur com a acadèmic i preferí exercir la medicina i la cirurgia al poble que l'havia vist néixer. Liberal per tradició familiar i per convicció pròpia, fou un home polifacètic que, a més de lliurar-se plenament a la seva professió, s'interessà per moltes altres coses i desenvolupà una intensa activitat com a polític i com a publicista.  Partidari de les mesures preventives per tal d'evitar les malalties, endegà campanyes de vacunació antivariolosa, fou pioner en l'ús del sèrum antidiftèric, lluità per eradicar les febres tifoides -endèmiques a la vila- i intentà conscienciar els seus conciutadans per tot allò que feia referència a la higiene i a la salut públiques.

Es va casar dues vegades: la primera amb Carolina Palet i Puig (1869), que moriria en nèixer llur primogènit Joan Ramon Benaprès Palet; la segona amb Corina Mestre i Mestre (1875), cosina seva, amb qui tindria dos fills més: Rita i Joaquim Benaprès Mestre.

Gaietà Benaprès a l'antic Castell de Sitges
cap al 1885 (Foto extreta del grup
de Facebook "Fotos antigues de Sitges)

De 1885 a 1889 va ser regidor de l'ajuntament governat per Josep Vidal Martí, amb qui cooperà estretament, a partir de 1887 ocupant el càrrec de primer tinent d'alcalde. En aquell quadrienni s'impulsà la construcció d'una sèrie d'edificis que contribuirien al progrés de Sitges (Escorxador, Ajuntament, Mercat), s'inicià la xarxa de clavegueres i -a pesar de l'epidèmia colèrica de 1885- es milloraren les condicions salutíferes de la població, temes en el quals ell tingué molt a veure. 

D'altra banda, a iniciativa seva, es creà la primera biblioteca municipal de la vila, que fou inaugurada l'agost de 1886. El 1901 fundà i presidí el Foment Sitgetà, des del qual va promoure la instal·lació d'un col·legi de segona ensenyança i una escola de comerç. Elegit novament regidor (1901), el gener de 1902 va esdevenir alcalde. Durant el seu breu mandat (1902-1903) es contingué la despesa pública, s'unificaren els emprèstits de l'Hospital, s'enderrocà el portal de Sant Sebastià (que tancava el barri de Port Alegre), s'inaugurà el Pavelló de Mar, entrà en funcionament la fàbrica de Vallcarca, i s'endegà la subscripció popular per aixecar un monument al doctor Bartomeu Robert, amb qui sempre el va unir una gran amistat. L'arribada al poder de la candidatura encapçalada per Francesc Batlle Gené i Bartomeu Misas Rosés, el portà, entre 1904 i 1905, a asseure's als bancs de l'oposició, des d'on va veure com es negligien els projectes que ell havia començat.

Gaietà Benapres pels volts del 1890 (Foto extreta del
Diccionari biogràfic de sitgetans)

Col·laborador de primera hora de la Revista Suburense, el 1885 va escriure un manifest dirigit al poble de Sitges on exposava la necessitat de tornar a comptar amb un setmanari local. Quan l'any següent veié la llum El Eco de Sitges, s'integrà en el cos de redactors del nou periòdic i hi col×laborà habitualment fins a la seva mort. Publicista de ploma àgil i capaç d'opinar sobre els més diversos temes gràcies a la seva formació enciclopèdica, els seus escrits -signats sempre amb les inicials C.B.- foren sovint motiu de polèmica, que ell no defugí en cap moment malgrat els atacs dels adversaris. Especialment remarcable és la vintena d'articles que, sota el títol de "Sitges en el porvenir", publicà entre setembre de 1900 i agost de 1901; a més de constituir un acurat estudi socioeconòmic del Sitges de tombant de segle, en ells Benaprès exposà de manera clarivident com havia de ser la futura evolució de la vila (moltes de les seves idees es feren realitat en les dècades següents).

Pocs dies després del seu enterrament, que constituí un multitudinari acte de dol -totes les botigues del poble van tancar-, la junta del Foment Sitgetà convocà una reunió general de socis, a la qual convidà a d'altres entitats sitgetanes, per tal veure quina era la millor manera d'honorar el record de Benaprès. S'obrí una subscripció popular i s'estudiaren diverses propostes. Després de llargues discussions entre el Foment Sitgetà i la comissió pro homenatge, s'acordà donar el seu nom a una via pública que havia de connectar el Vinyet amb la façana marítima.

A dalt, el santuari del Vinyet i el passeig del Dr. Gaieta Benaprès cap al 1908, vistos des de la sínia
Marcer, amb els murs encara dempeus (IEFC - Col·lecció ROISIN). A baix, una altra perspectiva, en una
imatge de la segona dècada del segle XX, on ja han desaparegut els murs (L. ROISIN (ED.) / Fons Roland Sierra)

Les obres es feren durant la primavera de 1909, un cop expropiats els terrenys afectats per la urbanització de la nova via pública. Una part d'aquests terrenys pertanyien a una sínia propietat de Joan Marcer, que llindava amb el santuari del Vinyet i els murs de la qual fou necessari enderrocar. Els primers cotxes i carruatges que transitaren pel nou passeig van ser els dels espectadors que es congregaren pels volts del Vinyet per veure la segona Copa Catalunya de voiturettes, celebrada el maig de 1909. L'any següent es plantaren arbres a banda i banda de la calçada, i el 1913 s’obrí al trànsit.

El passeig del Dr. Gaeità Benaprès a l'inici dels anys cinquanta (Joan PUIG MESTRE / Fons Joan Puig Mestre)

A banda del passeig que li és dedicat, el doctor Gaietà Benaprés també és recordat pel monument que en memòria seva s'aixeca al bell mig del passeig Marítim. La idea d'honorar-lo novament sorgí al principi de 1916. Des de les pàgines d'El Eco de Sitges, el poeta Trinitat Catasús rememorà la figura de l'eminent metge en el novè aniversari de la seva mort i afirmà que encara no se li havia tributat un veritable homenatge popular.

Construcció del monument del Dr. Gaietà Benaprès, l'any 1916. A la imatge s'hi distingeixen Miquel Utrillo
i els seus dos fills (Fons Marisa Marsal Álvarez)

L'Ajuntament recollí la idea i decidí aixecar-li un monument, projectat per Miguel Utrillo i inaugurat per la Festa Major d'aquell any. Consistia en diversos blocs de pedra sense polir -procedents del fondo d'en Selva-, i en un d'ells hi havia encastada una làpida de bronze feta per Enric Casanovas. D'antuvi, es pensà col·locar el monument al costat de l'ermita del Vinyet, però finalment l'indret escollit fou al capdavall del mateix passeig Benaprès. Conegut popularment com l'Estàtua, malgrat que no en té cap, l'any 1929 el monument fou construït de bell nou, per tal d'alinear-lo amb l'avinguda d'Alfons XIII, nom que en aquell temps rebia el passeig Marítim. El nou monument, que és l'actual, tenia més alçada que el primer i presentava un aspecte menys rústec.

Dues instantànies del dia de la inauguració del monument. A dalt, el monument (Fons Fric Malalgelada Benaprès)
A baix, tribuna d'autoritats. Entre d'altres, es pot reconèixer el poeta Trinitat Catasús llegint l'elogi del Dr. Gaietà
Benaprès, el mestre Enric Morera, els fills de Gaietà, Joan Ramon i Quim Benapres, l'alcalde Simó
Llauradó i el regent de la Parròquia, mossèn Josep Xercavins (Fons Teresa Bosch Grau)

Bibliografia

-MANEL. "Carrers de la Vila, VII". El Eco de Sitges, 7 de juny de 1980.
-Ignasi Mª MUNTANER. El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2016
-Pere SERRAMALERA COSP. "Sitges en el porvenir" i Gaietà Benaprès i Mestre. Una vida al servei de Sitges. Sitges: edició de l'autor, 1984.
-Roland SIERRA. Diccionari biogràfic de sitgetans. Sitges: Ajuntament, 1998.