CARRERS DE SITGES - 2. Carrer de Jesús

El carrer de Jesús, a l'alçada del de Francesc Gumà, als anys vint. A la dreta s'observa la casa Jaume Hill,
i a l'altra cantonada, la fusteria de Josep Picas (L. ROISIN (ED.) / Fons Mª Àngels Bartés Busom)

El carrer de Jesús connecta el Cap de la Vila, al bell mig del poble, amb el carrer de Rafael Llopart, en un altre temps dit torrent de sant Damià. Antigament les terres situades a llevant d'aquest torrent formaven un conjunt atapeït d'hortes i sínies, cadascuna d'elles delimitada per la seva tàpia corresponent. D'aquí que l'indret fos conegut com les Tàpies. I és per això també que el carrer de Jesús, que portava fins allà, rebia el nom popular de carrer de les Tàpies.

La casa Severià Virella pels volts del 1912. Al fons es veuen els Molins, un dels quals fou
enderrocat el 1916 (Andrés FABERT / Fons Josep Mª Alegre Almirall)

Cap a l'any 1770 tenia una trentena de cases, quasi totes d'una sola planta i habitades majoritàriament per mariners i jornalers. En aquell temps al llarg del carrer no desembocava cap altra via pública. Però en el decurs del segle XIX i l'inici del XX s'obriren nous carrers: Ànimes, Sant Sebastià, Santiago Rusiñol, Illa de Cuba, Francesc Gumà i Sant Bartomeu. Això va fer que el carrer de Jesús deixés de ser un carrer que conduïa als afores i és convertís en un dels més cèntrics i transitats del poble.

A dalt, el carrer de Jesús a mitjan anys vint. L'edifici de l'esquerra, del qual penja una bandera, allotjà
durant molts anys, les Escoles de la Vila. L'immoble era propietat de Rafael Llopart, que
llogà l'immoble al municipi. A la dreta, passada la cruïlla amb el carrer de les Ànimes, hi havia
el celler de l'hisendat Lluís de Dalmau. Amb els anys, en aquella cantonada hi hauria el bar Texas, l'interior
del qual es veu a la imatge de baix, datada el 1958. Entre els parroquians es reconeixen Damián Martínez,
Francisco Suárez i Tòfol Nicolás (Fons Antonio Suárez Alcántara)

En el segle XIX, a l’extrem est del carrer, tocant al carrer de Rafael Llopart, existia una porta fortificada –amb un tambor de defensa– que era coneguda amb el nom de portal de les Ànimes. Entre el 1877 i el 1879 l’ajuntament acordà enderrocar tant el portal com el tambor.

El 1894 s’inaugurà un dels grans casalots del carrer, la casa Jaume Hill Forment, edifici d’estil eclèctic projectat per Jaume Suñé Juncosa a la cantonada amb el carrer de Francesc Gumà. Tres anys més tard s’inaugurava la casa Severià Virella, obra de Gaietà Buïgas Monravà. (el 1959 es convertí en el Sitges Park Hotel i avui porta el nom d’Hotel Medium Sitges Park). Ja als anys vint del passat segle, es construí també la casa Antoni Canals Porta.

                                                                                 

Santiago Rusiñol. Retrat de Salvador
Robert (MNAC)

El 1901 vivien al carrer de Jesús el pintor luminista Antoni Almirall, el cafeter Josep Carbonell Rigual, el mestre picapedrer Antoni Fíguls Vila, el pintor Telesfor Monfort, el fuster Joan Marsal Brunet, el sastre Antoni Martí, i el serraller Agustí Puig Manius.

En els últims cents anys i escaig, el carrer de Jesús ha tingut una gran vitalitat comercial, gràcies a la presència constant de múltiples botigues i establiments. Un dels més populars al tombant dels segles XIX al XX fou la barberia d'en Tirano, malnom amb què era conegut Salvador Robert. L'establiment estava decorat a l'estil modernista i de les seves parets hi penjaven obres de Rusiñol i altres artistes. Posteriorment, s'instal·là allà la central telefònica. Un altre establiment emblemàtic fou l’estanc de can Clarà, obert el 1895 i avui encara actiu i regentat per membres de la mateixa família.

A dalt, l'entrada de l'estanc de can Clarà, a la dècada de 1940 (Fons Isabel Mestre Moreno). A baix,
interior de les bodegas Javier el 1977 (Fons Família Carbonell Mirabent)

Entre el 1890 i el 1908, hi hagué al carrer Jesús, a tocar del Cap de la Vila una de les tertúlies més famoses del Sitges del tombant de segle. La tertúlia de l'Esquitx es deia així perquè el local era a penes una entrada. En el seu reduït interior hi havia sis cadires per banda, cap d'igual, però arrenglerades totes amb ordre de simètric reglament. Al fons hi havia una porteta excusada, que donava a un altre quartet més excusat encara. Per tot element decoratiu hi havia un penja-robes de ferro que omplia un racó de paret, i l'únic tresor que s'hi podia trobar eren alguns diaris escampats damunt les cadires.

Eren assidus concurrents a les reunions de l'Esquitx els senyors Cristòfol Soler Roig, Miquel Riera Matas, Antoni Catasús, Jaume Oller Gibert, Rafael Llopart, Gaietà Benaprès, Bonaventura Julià, Joan Jacas Duran, Josep Soler Cartró, Josep Ferrer Torralbas i Ramon Montaner (àlies el Federal). De vegades, s'afegien a la tertúlia, alguns americanos acabats d'arribar de les Antilles, els quals vestien immaculats vestits blancs i parlaven un català cubanitzat, acabant sempre les seves frases amb l'afegitó "como no!". L'Esquitx desaparegué quan el 1908 Panxo Bartés obrí allà la seva primera botigueta d'objectes regal.

Anunci aparegut al setmanari La Punta l'agost de 1928

Durant les dècades de 1920 i 1930 s'inauguraren al carrer de Jesús diversos negocis i botigues que romandrien oberts molts anys. Entre ells, la lampisteria i llauneria de Salvador Sanahuja; les botigues de queviures de can Rabassó i can Mirabent; la perruqueria Tormos; la fusteria de Josep Picas; la botiga de roba i teixits de Joan Carbonell, i el recader Francesc Yll.

El 1928 s'inaugurà al número 8 el nou edifici de Telefònica. Durant la guerra civil, el carrer de Jesús passà a dir-se carrer del Sis d'Octubre.

A partir de 1939, a més dels establiments esmentats, n'aparegueren de nous. En els anys cinquanta hi havia, entre d'altres, les barberies de Francesc Vilà i Miquel Marzal; la matalasseria de Ramon Gumà –després convertida en botiga d'objectes de regal–; la lampisteria Marcet; can Casacuberta, on venien cromos i tebeos; la perruqueria Dama; la sabateria La Gacela; les bodegues de can Javier i can Sofia; la carboneria de Salvador Martínez; l’òptica de Marcel·lí Biosca; la pastisseria Milanos, anteriorment dita pasa Carbonell; la botiga de modes La Parada; can Latas, on feien sabates a mida; les fleques Royal i Baqués, i la lleteria Jornet. 

Dues imatges dels anys 1950. A dalt, Mª Dolors Baqués i Albert Solé a l'interior de la fleca Royal (Fons
Família Solé Pascual). A baix, Miquel Marzal i Lluís Canela a la barberia Marzal (Fons Miquel
Marzal Ortiz)

En les dècades de 1960 i 1970 s'afegiren nous negocis, com ara Ferran Sports, la Geladeria Italiana, el quiosc-llibreria de Ramona Vendrell,  la botiga d'objectes de regal Flamenco, l'òptica Kristal i l'auto-escola Sitges.


BIBLIOGRAFIA

-J. GIBERT. Sitges. La Playa de Oro. Barcelona: Guías Gima, 1952.
-MANEL. "Carrers de la Vila, XIV". El Eco de Sitges, 13 de setembre de 1980.
-Ignasi Mª MUNTANER. El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2016.
-Roland SIERRA. L'Abans. Recull gràfic de Sitges (1870-1965). El Papiol: Efadós, 2005.