CARRERS DE SITGES - 1. El Cap de la Vila

El Cap de la Vila pels volts del 1890 (Fons Joan Olivella Pena; reproduït al llibre Sitges desaparegut)

En l'últim segle i mig, el Cap de la Vila ha estat el centre neuràlgic de Sitges i l'escenari privilegiat de nombroses manifestacions ciutadanes: des de les rues de Carnaval fins als balls de Festa Major, passant per les processons de Setmana Santa i Corpus, i un reguitzell inacabable d'esdeveniments polítics, religiosos, esportius i lúdics. A les acaballes del segle XIX, s'hi havien celebrat fins i tot espectacles circenses; i fins a mitjan segle passat, la majoria dels enterraments que es feien a Sitges passaven pel Cap de la Vila.

El Cap de la Vila pel Corpus de 1957 i el primer tram del carrer Major
(Fons Lali Vergés Bartés)

Anteriorment, però, el Cap de la Vila era el final del poble -d'aquí prové, precisament, el topònim. En els segles XVI i XVII, els sitgetans coneixien amb aquest nom el conjunt de terres que hi havia fora muralles, més enllà del portal que tancava el carrer Major i la resta de vies públiques que conformaven el raval del poble.

Amb el pas del temps, aquelles terres quedaren rodejades d'edificis i l'indret esdevingué un espai irregular on confluïen cinc carrers: el de Jesús, Àngel Vidal, Major, Parellades i Sant Francesc. El 1888 l'Ajuntament encarregà a l'arquitecte Gaietà Buïgas Monravà un projecte que pretenia convertir la cruïlla de carrers en una autèntica plaça. Tot i que el projecte fou aprovat pel ple municipal, la reforma no es va dur a terme, i el Cap de la Vila mantingué la seva fesomia vuitcentista fins a la segona dècada del passat segle. 

El Cap de la Vila cap al 1906. A 'esquerra, en primer terme, es veu la barberia de Miquel Milà; al costat,
l'antiga farmàcia de Pelegrí Ribot, la casa Josep Marsal Brunet i el cafè Català. A la dreta,
la fruiteria de ca la Justina -fent cantonada amb el carrer Major-, la taverna de Jaume Espasa -davant
la font-, i l'obrador de la comfiteria La Perla. Al fons, sota el fanal, la sastreria d'Antoni Martí
(Foto: A.T.V / Fons Sebastià Giménez Mirabent)

El maig de 1906 visitaren Sitges un grup de senadors i diputats que s'havien oposat a la Llei
de Jurisdiccions aprovada per les Corts espanyoles i que traslladava a la jurisdicció militar els delictes
contra l'exèrcit i la pàtria. La imatge recull l'instant que la comitiva passa pel Cap de la Vila
(Fons Jordi Mirabent Castiel)

Fou llavors quan l'americano Bartomeu Carbonell i Mussons comprà les tres cases que hi havia a la banda sud de la plaça –entre els carrers Major i d'Àngel Vidal– i, després d'enderrocar-les, féu construir l'original casa del Rellotge. Aixecat entre els anys 1913 i 1915, l'edifici modernitzà definitivament el Cap de la Vila i li donà aquella personalitat que ha mantingut fins als nostres dies.

El Cap de la Vila i la casa del Rellotge el 1915, amb la font de pedra acabada de
col·locar. La de ferro -en primer terme-, que era allí des del 1881, fou treta aquell mateix
any, perquè amb la nova alineació, quedava al mig de la plaça (IEFC - Col·lecció ROISIN)

L'any 1918 es plantaren arbres i s'embellí l'indret amb una artística font coronada per un gerro. Anteriorment hi havia hagut dues fonts més: primer una de pedra, que fou col·locada el 1881, i a partir de 1915, una de pedra que després seria traslladada a la plaça d'Espanya.

Al llarg dels anys, han estat molts els establiments comercials que han donat vida al Cap de la Vila. A principis del segle XX, a la banda nord de la plaça, hi havia la barberia de Miquel Milà –ubicada on avui es troba la joieria Roviralta–, la farmàcia de Pelegrí Ribot i el Cafè Català. A l'altre costat es trobaven la botiga de fruites de ca la Justina i la confiteria La Perla –avui dia, can Gassó. 

Fent cantonada amb el carrer Major, hi havia la cansaladeria de can Xiquillo, i al xamfrà entre els carrers de Sant Francesc i de Parellades, la pastisseria Massó, inaugurada el 1896 i que encara avui es troba al mateix lloc. Fins fa poquíssim també continuava activa la farmàcia Ferret, oberta l'any 1905 a la cantonada amb el carrer de les Parellades, tot i que l'edifici es remodelà en els anys vuitanta.

Imatge de la segona dècada del segle XX. On hi ha tot de gent era can Xiquillo, cansaladeria famosa per
les butifarres que s'hi feien i per les tertúlies que s'hi celebraven. Fent cantona amb el carrer de les
Parellades, la farmàcia Ferret (Fons Biblioteca Popular Santiago Rusiñol) 

Josep Massó Badell, a la porta de la seva pastisseria, acompanyat del seu fill Enric i d'un treballador,
pels volts de 1930 (Fons Enric Massó Matas)

En les dècades següents, molts dels comerços suara esmentats desaparegueren del Cap de la Vila i foren substituïts per altres. La Perla conservà el seu nom fins ben entrat el segle passat, però deixà de ser una confiteria per transformar-se en una botiga d'objectes de regal. Per la seva banda, la carnisseria de can Xurei (abans sastreria d'Antoni Martí) deixà pas, el 1952, a la cafeteria Califòrnia. Quan el 1961 aquesta tancà portes, el local passà a ocupar-lo una sucursal de la Caixa d'Estalvis del Penedès.

A dalt, membres de la família Bartés Marsal entorn de 1920, davant la font del Cap de la Vila. Francesc Bartès
-assegut davant de tot- havia estat carter de Sitges entre 1892 i 1908. Aquell darrer any deixà la feina i obrí
al carrer de Jesús un botiga d'objectes de regal. En fer-se la casa del Rellotge, traslladà el negoci als baixos de
l'immoble. A baix, interior de la botiga als anys vint (Fons Mª Àngels Bartés Busom)

El mateix nom de Cap de la Vila ha patit diversos canvis al llarg del temps. A la segona meitat del segle XIX, es deia oficialment plaça del Centre. La denominació es mantingué fins al 1894. Aquell any, el prohom Antoni Ferratges de Mesa, marquès de Montroig, aconseguí que el govern de l'estat concedís a l'Ajuntament de Sitges el tractament d'Il·lustríssim, en substitució del de Magnífic que fins llavors havia ostentat. En agraïment, el consistori sitgetà acordà donar el nom de plaça del marquès de Montroig al Cap de la Vila. Durant la Guerra Civil, la plaça fou dedicada a l'anarquista Buenaventura Durruti, i a partir del 1939 recuperà el seu topònim ancestral.

Imatge bucòlica del Cap de la Vila, pels volts del 1917. A la dreta, en primer terme, la botiga de teixits El Siglo,
propietat de Sebastià Carbonell Mussons, germà del promotor de la casa del Rellotge. L'any 1929 traspassà
el negoci a Albert Carbonell Paretas. A l'esquerra, el cafè Subur, que romandria obert fins als anys seixanta.
Avui, allà, hi ha la pizzeria del Cap de la Vila i el Janios Bar (IEFC - Col·lecció Roisin)

Processó de la Santa Missió, celebrada el 8 de desembre de 1929, al seu pas pel Cap de la Vila
(Fons Josep Mª Alegre Almirall)

BIBLIOGRAFIA

-Rafel CASANOVA. "El Cap de la Vila". El Eco de Sitges, 11, 18 i 25 d'octubre, 1, 8 i 15 de novembre de 1973.
---, "Un Sitges tranquilo y feliz". El Eco de Sitges, 24 d'agost de 1974.
-"La transformació del Cap de la Vila". El Eco de Sitges, 6 de març de 1921.
-Ignasi Mª MUNTANER. El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2016.

-Roland SIERRA. Sitges desaparegut. El Papiol: Efadós, 2018.