 |
| A dalt, el carrer de l'illa de Cuba, a la cruïlla amb els carrers de Sant Isidre (a l'esquerra) i de Sant Gaudenci (a la dreta), a finals del segle XIX. S'hi veu la casa Sebastià Sans Bori, però no la casa Manuel Planas Carbonell, aixecada a principis del segle XX (Fons Joan Olivella Pena) |
El carrer de l'Illa
de Cuba va néixer en realitzar-se el projecte d'eixample a l'Hort
Gran, unes terres de conreu situades entre la carretera de Barcelona i els
carrers de Jesús i de Sant Bartomeu. Els terrenys foren comprats pel mestre d'obres Jaume Suñé Juncosa al seu propietari, Manuel Robert Aldrofeu. Suñé projectà la urbanització de l'indret, que fou aprovada el 1880. Malgrat que d'antuvi Suñé volia que la via pública portés el seu nom, el carrer s'inaugurà el 1886 amb el nom de carrer del Progrés -en referència al progrés que la seva obertura, segons les autoritats, portaria a Sitges.
 |
| Enramades al carrer de l'Illa de Cuba cap als anys 1895-1897 (Fons Fric Malagelada Benaprès) |
El 1897, en plena guerra de Cuba, es decidí canviar el nom de carrer del Progrés pel que l'actual. L'impulsor del canvi fou el mateix Ajuntament, a proposta de l'alcalde Miquel Ribas, que volgué reconèixer
així els forts lligams familiars i comercials que existien entre Sitges i
l'illa antillana des de feia més d'un segle.
 |
| A dalt, el carrer de l'Illa de Cuba pels volts del 1915. A la dreta, la casa Bonaventura Blay Milà ("Villa Avelina"), i a l'esquerra, la casa Antoni Ferret Llopis (Andrés Fabert / Fons Josep Mª Alegre). A baix, una altra perspesctiva de la casa Bonaventura Blay (IEFC - Col·lecció ROISIN) |
Des de la seva
obertura, el carrer esdevingué una zona residencial habitada per gent
benestant, sobretot "americanos" enriquits a Cuba, com ara Francesc
Milà Mestre, Antoni Robert Camps i Bonaventura Blay Milà. Els gustos
d'aquells primers estadants determinaren la fesomia del carrer. Els habitatges
que s'hi feren construir eren espaiosos, estaven decorats sense escatimar el
luxe i les comoditats, i molts d'ells tenien un frondós jardí. Avui dia encara
es conserven dempeus la majoria de les cases –malgrat que algunes s'han
convertit en hotels–, la qual cosa ha preservat en gran mesura el regust colonial que sempre
ha caracteritzat el carrer.
Al seu llibre Arquitectura de Sitges, Isabel Coll analitza les següents cases aixecades al carrer de l'Illa de Cuba entre els anys 1880 i 1930:
Casa Francesc Bartés Marsal (1930-31, Josep
Mª Martino) – Illa de Cuba 2-4
Casa Francesc Milà Mestre (1895, Josep Cros
Juliana) – Illa de Cuba 6
Casa Antoni Robert Camps (1894, Salvador
Viñals Sabaté) – Illa de Cuba 13
Casa Jaume Suñé Juncosa (1881, Jaume Suñé
Juncosa) – Illa de Cuba 15
Casa Sebastià Sans Bori (1883, Jaume Suñé
Juncosa) – Illa de Cuba 16-22
Casa entre mitgeres (c. 1903) – Illa de
Cuba 19
Casa Manuel Planas Carbonell (1908) – Illa
de Cuba 21
Casa Antoni Ferret Llopis (1886, Jaume Suñé
Juncosa) – Illa de Cuba 34-36
Casa Bonaventura Blay – Vil·la Avelina
(1900, Gaietà Buïgas Monravà) – Illa de Cuba 37 (sobre aquesta casa vegeu l'escrit de Beli Artigas a
Cases Francesc Carreras Robert (1901, Jaume
Suñe Juncosa) – Illa de Cuba 39-41
Casa entre mitgeres (actual hotel Liberty)
(c. 1886) – Illa de Cuba 45
 |
| A dalt, la casa Francesc Bartés Marsal, a la cantonada dels carrers de l'Illa de Cuba i de Jesús, als anys 1930 (Fons Mª Àngels Bartés Busom) A baix, quatre generacions de la família Bartés.en una imatge dels anys quaranta. Drets, d'esquerra a dreta, Josep Mª Bartés Marsal, Olga Rodríguez, la nena Olga Bartés Rodríguez, i elsgermans Francis i Mario Bartés Clarens. Asseguts, Antònia Clarens, Eulàlia Marsal i Francesc Bartés Marsal (Fons Lali Vergés Bartés) |
Bibliografia
Isabel COLL. Arquitectura de Sitges (1800-1930). Sitges: Ajuntament, 2001.
MANEL. "Carrers de la Vila, L", El Eco de Sitges, 20 de febrer de 1982.
-Ignasi Mª MUNTANER. El terme de Sitges i la seva rodalia. Els seus noms de lloc. Sitges: Grup d'Estudis Sitgetans, 2016.
